De visita a Can Monegal
D'esquerra a dreta: Guillem, Marta, Jordi, Mariona, Albert i Raquel
Fa uns dies vam tornar de visita a Btv, aquest cop per conèixer en directe com es fa un programa, anant de públic a Telemonegal. Com sempre, la tele enganya…el què des de dins sembla una escenografia limitada (dos fileres de bancs, una taula, dos catifes al terra i alguna pantalla) a casa fa un efecte prou decent. Algunes consideracions per a resumir l’experiència:
- Ens citen 45 minuts abans per cedir els nostres drets d’imatge a canvi d’un entrepà.
- Ferran Monegal demana un pla curt de la seva cara per pentinar-se el bigoti deu segons abans de començar el programa.
- El paper de la regidora es mereix un homenatge. Veure-la fent senyes i ensenyant la pissarreta al Ferran quan aquest es passa fins a 12 minuts del temps establert per al programa té la seva gràcia.
- Monegal no utilitza prompter; amb quatre anotacions al guió i l’escaleta davant es fa el programa de més d’una hora. I si es queda en blanc…xivatasso de la regidora.
- El programa es grava en fals directe, per alegria de Monegal. Els separadors es pengen més d’una vegada i Monegal es posa nerviós…Després de la publicitat hem de començar dues vegades.
- El paper del públic és molt secundari. Monegal el saluda al començar i en pregunta la procedència per poder-la citar al començar el programa. I si ets de Vallvidrera, alerta! Que sembla al Ferran li fa gràcia i que “el papitu” ens visita de tant en tant…
Si voleu veure el programa sencer, feu click aquí.
