Ells repassen l'escaleta, jo...

Doncs sí, ahir abans de començar el magazin hi havia molta tensió. S’havia de repassar el guió, enviar tots els vídeos, fer els rètols…Una feinada. Mentrestant, la Mariona i jo, amb les postres a punt, vam recordar que teníem un duel pendent…

Cookies o Brownie?Només un postre podia arribar a la final...

El duel va quedar empatat

Juntes fem més força!

I quan millor ens ho estàvem passant van venir a buscar-nos de direcció i ens van ensenyar quina seria la nostra posició fins al cap de dues hores:

D'aquí ja no et mous!

Finalment, tot va sortit perfecte. El resultat de la nostra secció també eh?

Ara ho veus...ara no ho veus!

Conyetes a part, el magazin va sortir de conya. Un cop més, podem estar molt contents. Tothom va treballar a fons, moltes hores, dedicació, imprevistos…Però el resultat va ser fantàstic. Els vídeos de tots colors, però molt divertits. Al plató ens moríem de riure amb el Marc Capdevila Lluís Simó, o amb l’amic freaki del Matamala…I al·lucinàvem amb les caretes del senyor Mateu, aquest noi té fusta amb això!

Des de la tranquil·litat del plató era interessant sentir l’estrès que es vivia a control, amb un realitzador que tot i no haver fumat en tot el dia (tot i més per no moure’s de la sala de tele) va mantenir bastant la calma…Fins que vam entrar les cuineres amb el berenar: just en aquell moment ens vam adonar que el concurs que estava en directe no era el que tocava! Sort de la calma de l’editora que fa meravelles amb el newscutter, problema solucionat!

En fi nois, això s’acaba. Reunim forces per l’últim informatiu, dilluns. Jo, recent arribada de Roma, posaré la meva millor cara i faré esforços per somriure!

Us deixo la recepta del brownie i les cookies, està clar que tothom vol aprendre a fer-ne oi?!

D'esquerra a dreta: Guillem, Marta, Jordi, Mariona, Albert i Raquel

Fa uns dies vam tornar de visita a Btv, aquest cop per conèixer en directe com es fa un programa, anant de públic a Telemonegal. Com sempre, la tele enganya…el què des de dins sembla una escenografia limitada (dos fileres de bancs, una taula, dos catifes al terra i alguna pantalla) a casa fa un efecte prou decent. Algunes consideracions per a resumir l’experiència:

- Ens citen 45 minuts abans per cedir els nostres drets d’imatge a canvi d’un entrepà.

- Ferran Monegal demana un pla curt de la seva cara per pentinar-se el bigoti deu segons abans de començar el programa.

- El paper de la regidora es mereix un homenatge. Veure-la fent senyes i ensenyant la pissarreta al Ferran quan aquest es passa fins a 12 minuts del temps establert per al programa té la seva gràcia.

- Monegal no utilitza prompter; amb quatre anotacions al guió i l’escaleta davant es fa el programa de més d’una hora. I si es queda en blanc…xivatasso de la regidora.

- El programa es grava en fals directe, per alegria de Monegal. Els separadors es pengen més d’una vegada i Monegal es posa nerviós…Després de la publicitat hem de començar dues vegades.

- El paper del públic és molt secundari. Monegal el saluda al començar i en pregunta la procedència per poder-la citar al començar el programa. I si ets de Vallvidrera, alerta! Que sembla al Ferran li fa gràcia i que “el papitu” ens visita de tant en tant…

Si voleu veure el programa sencer, feu click aquí.

Marqueta dirigeix els Informatius de TV3 des de fa 3 anys

Amb Marqueta vam conèixer com va néixer “La nit al dia“, perquè es mantenen els incòmodes blocs electorals o perquè la informació meterològica segueix sent el pa de cada dia a “la nostra”. Però el que més em va agradar va ser la reflexió de futur. Optimisme per damunt de tot: “la notícia seguirà sent la notícia, és igual a quin mitjà de comunicació”; “el paper del periodista serà el de identificar-la i donar-hi rigor”. Home, s’agraeïx que es desmenteixi aquella afirmació estesa que diu que tothom pot ser periodista…

Per als que se’ns acaba la vida acadèmica després de sis anys a la facultat i l’entrada al món professional se’ns presenta com un abisme, va ser reconfortant sentir que “tothom té la seva oportunitat”, i que “tot i ser una esclavitud apassionant, el periodisme us farà feliços“.

Canviant una mica de terç – o no-, l’altre dia se’m va ocórrer entrar al bloc d’aquest ex-alumne de la UPF que està al carrer i que fa fortuna amb la iniciativa salvar un periodista.  Després de voltar una mica pel web, no se’m va ocórrer res millor que entrar a l’apartat de denúncies. No ho feu!!!A no ser que volgueu conèixer el drama (no tant) aliè que ens espera…

Apa, abans d’acabar (després de tant de temps tenia moltes coses a dir) m’agradaria posar sobre la taula una peça del TN Migdia de TV3 d’ahir, pels que no l’heu vist: ens volien explicar que a Xina es mengen gossos. Com ho fem per captar l’atenció del teleespectador que dissabte a les 15h està dinant d’allò més bé? Amb un fantàstic donapas amb les següents imatges que diu:

De la gossera…

…al plat

Déu n’hi do…Després direm de l’estil de telecinco!

A la concentració contra el cementiri nuclear, tot bé. Ho veureu a l’informatiu però us ensenyem una pancarta.

Què hem après avui? Davant concentracions de mitjans en espais reduïts…sigueu els més xulos o us foten la imatge! Cooperació de la professió? No, la llei del més fort!

Abans...

Durant...

Després!

Doncs sí, després d’una tarda de nervis i patiments, vam fer l’informatiu i la cosa va anar prou bé! S’ha de dir que tothom va estar molt concentrat tant en la prèvia com durant l’emissió, i el treball conjunt i la implicació de tots els membres de l’equip va fer que tot sortís bé.

Pels presentadors…va ser un dia força dur. Vam estar escrivint el guió fins a última hora, i poc abans que l’informatiu comencés vam començar a assajar una miqueta amb els textos. Error! Consell per als propers presentadors: intentar tenir quan abans millor el text escrit per a poder practicar…sempre i quan no utilitzeu el teleprompter, a partir d’ara, el nostre millor amic…

Quan vam acabar, vam visionar l’informatiu i vam fer una pluja de crítiques constructives per millorar. Coses a tenir en compte per a les properes edicions:

- L’Escaleta: és imprescindible conèixer-la bé i tenir-la molt clara abans de començar.

- La coordinació: fer un informatiu és un treball en equip. Tant important és que cadascú executi bé la seva tasca com que tots anem a la una a l’hora de realitzar-la.

- Complimentar bé els scripts.

- Evitar retards: Des de que el realitzador dóna una ordre fins que aquesta s’executa. Per evitar que un vídeo entri tard, que el presentador es quedi mut davant la càmera…

Ho tindrem en compte pel següent!

Avui, informatius vespre a BTV, a veure si n’aprenem…

* Sí, les fotos són robades…Mea culpa, la presentadora no estava per a fer fotos aquell dia!

Per començar m’ha tocat estar a l’equip del primer informatiu com a presentadora, junt amb l’Arnau Roma, comencem forts!

Des d’aquí us ensenyarem les primeres passes a la petita pantalla de la nova fornada de periodistes de la Pompeu. Disfruteu amb els nostres nervis, algunes pífies i sobretot, les ganes d’aprendre!