Tensa espera abans de començar el magazin…

Ells repassen l'escaleta, jo...

Doncs sí, ahir abans de començar el magazin hi havia molta tensió. S’havia de repassar el guió, enviar tots els vídeos, fer els rètols…Una feinada. Mentrestant, la Mariona i jo, amb les postres a punt, vam recordar que teníem un duel pendent…

Cookies o Brownie?Només un postre podia arribar a la final...

El duel va quedar empatat

Juntes fem més força!

I quan millor ens ho estàvem passant van venir a buscar-nos de direcció i ens van ensenyar quina seria la nostra posició fins al cap de dues hores:

D'aquí ja no et mous!

Finalment, tot va sortit perfecte. El resultat de la nostra secció també eh?

Ara ho veus...ara no ho veus!

Conyetes a part, el magazin va sortir de conya. Un cop més, podem estar molt contents. Tothom va treballar a fons, moltes hores, dedicació, imprevistos…Però el resultat va ser fantàstic. Els vídeos de tots colors, però molt divertits. Al plató ens moríem de riure amb el Marc Capdevila Lluís Simó, o amb l’amic freaki del Matamala…I al·lucinàvem amb les caretes del senyor Mateu, aquest noi té fusta amb això!

Des de la tranquil·litat del plató era interessant sentir l’estrès que es vivia a control, amb un realitzador que tot i no haver fumat en tot el dia (tot i més per no moure’s de la sala de tele) va mantenir bastant la calma…Fins que vam entrar les cuineres amb el berenar: just en aquell moment ens vam adonar que el concurs que estava en directe no era el que tocava! Sort de la calma de l’editora que fa meravelles amb el newscutter, problema solucionat!

En fi nois, això s’acaba. Reunim forces per l’últim informatiu, dilluns. Jo, recent arribada de Roma, posaré la meva millor cara i faré esforços per somriure!

Us deixo la recepta del brownie i les cookies, està clar que tothom vol aprendre a fer-ne oi?!

De visita a Can Monegal

D'esquerra a dreta: Guillem, Marta, Jordi, Mariona, Albert i Raquel

Fa uns dies vam tornar de visita a Btv, aquest cop per conèixer en directe com es fa un programa, anant de públic a Telemonegal. Com sempre, la tele enganya…el què des de dins sembla una escenografia limitada (dos fileres de bancs, una taula, dos catifes al terra i alguna pantalla) a casa fa un efecte prou decent. Algunes consideracions per a resumir l’experiència:

– Ens citen 45 minuts abans per cedir els nostres drets d’imatge a canvi d’un entrepà.

– Ferran Monegal demana un pla curt de la seva cara per pentinar-se el bigoti deu segons abans de començar el programa.

– El paper de la regidora es mereix un homenatge. Veure-la fent senyes i ensenyant la pissarreta al Ferran quan aquest es passa fins a 12 minuts del temps establert per al programa té la seva gràcia.

– Monegal no utilitza prompter; amb quatre anotacions al guió i l’escaleta davant es fa el programa de més d’una hora. I si es queda en blanc…xivatasso de la regidora.

– El programa es grava en fals directe, per alegria de Monegal. Els separadors es pengen més d’una vegada i Monegal es posa nerviós…Després de la publicitat hem de començar dues vegades.

– El paper del públic és molt secundari. Monegal el saluda al començar i en pregunta la procedència per poder-la citar al començar el programa. I si ets de Vallvidrera, alerta! Que sembla al Ferran li fa gràcia i que “el papitu” ens visita de tant en tant…

Si voleu veure el programa sencer, feu click aquí.